Anton Benet Curiositats, música, jocs i esports

Hola a tots!

Bé, avui us parlarem de la ja famosa pulsera Power Balance. La pregunta que tothom es fa és: funciona? Nosaltres creiem que no. I tenim els nostres arguments…

Perquè, realment, què és una power balance? Doncs és una pulsera feta de PET (el plàstic de tota la vida), tot i que la solen vendre dient que està feta de MYLAR, que és el nom que se li dóna a EEUU i al Regne Unit, perquè així et pensis que està feta d’un material semblant a la Kriptonita. Però no, és plàstic i del barat. L’argument de la pulsera és l’holograma que està al centre i que segons la web dels creadors, està creat amb una freqüència benificiosa procedent de materials naturals coneguts. Aquesta freqüència passa al teu cos, restaurant l’equilibri electromagnètic.

I què passa quan et poses la pulsera? Doncs bàsicament que et converteixes en un superhome: segons els venedors, la pulsera millora la força i l’energia, la resistència, el temps de recuperació, la flexibilitat, la concentració i al mateix temps redueix l’estrès, la fatiga i les lesions.

Però també augmenta la teva estupidesa, perquè dir que per què portes un h

olograma al canell i que això et converteix en una espècie de Batman es com suposar que l’holograma de la VISA que té un ocell, et farà volar.

Un dels principals motius perquè aquestes pulseres hagin tingut tant d’èxit és que la porten molts famosos com Steve Nash, Shaquille O’neal o Jarno Trulli o presentadors de televisió com Pablo Motos o concursants de Gran Hermano.

Però l’assumpte encara va més enllà. I és que les autoritats sanitàries han afirmat que la pulsera pot tenir efectes contrapruduents en la salut. De fet, FACUA (Consumidors en Acció) ja ha denunciat a l’empresa per atribuir propietats pseudomiraculoses al seu producte, violant així el Real Decret 1.907/1996 del 2 d’agost sobre la publicitat. Això és perquè l’empresa ha fet publicitat donant testimonis de personatges famosos, i fins i tot a la tenda on-line apareixen unes declaracions d’un presumpte comprador que afirma que la seva mare, que pateix d’artosis, ja no necessita les crosses i coixeja molt menys.

El que més em molesta de tot això és l’utilizació de la pseudociència per vendre, per fer negoci. Que de sobte a algú se li acudeixi ajuntar les paraules ‘electromagnetisme’, ‘freqüència’, ‘ressonància’ i ‘cèl·lula’, les associï a un producte i comenci a vendre’n com a  xurros, és un símptoma greu de què alguna cosa passa i de què potser comprem les coses sense pensar, per allò de ’si és tan científic, alguna cosa bona tindrà, no?’.