Anton Benet Curiositats, música, jocs i esports

11 hores. Això és el que va durar un partit que trenca rècords. John Isner i Nicolas Mahut, protagonistes d’aquest partit èpic, van jugar 189 jocs, van fer 215 serveis directes i 490 cops guanyadors i només tres trencaments del servei.

El resultat final del partit va ser 4-6, 6-3, 7-6, 6-7, 70-68. Només l’últim set ha durat 7 hores.

Al cap de 10 hores de partit l’àrbitre es va veure obligat a aplaçar el match a causa de la mancaça de llum, ja que la pista no disposa d’il·luminació artificial.

L’anècdota del partit va ser que al reiniciar el partit John Isner va començar amb una doble falta, quan la causa principal per la que el partit s’allargués tant va ser el gran servei dels dos jugadors.

Finalment John Isner es va enduur la victòria.

Tot i així, les males llengües especulen que tot això ha estat un muntatge per tal de cridar l’atenció, ja que és molta casualitat que cap dels dos jugadors trenqui el servei del seu adversari fins al 138è set. Vosaltres que creieu? Estava tot preparat?

Estimats lectors,

Avui us hem de donar el que per a molts serà una mala notícia. I és que des de l’equip tècnic del bloc hem decidit deixar de fer un seguiment continu de l’evolució del FCBarcelona. Prenem aquesta decisió en vista de la gran quantitat de pàgines web que ja parlen d’aquest tema, moltes dedicades únicament al Barça. Perquè nosaltres volem oferir innovació. Us volem oferir el que no trobareu enlloc més. Cal doncs, que renunciem a certs aspectes i centrem més la nostre labor. Fins ara, el bloc no tenia un rumb massa clar, però ara, eliminant aquesta branca, podem dir que comencem a distingir la nostra ruta. A més, presuposo que per la paupèrrima quantitat de comentaris als temes esportius (una mitjana inferior a 1 comentari per article), aquests no deuen ser molt interessants pels nostres seguidors.

Així doncs, a partir d’ara el bloc el bloc se centrarà en temes d’actualitat i curiositats, algun apunt musical i informàtic, cinema i videojocs…. Això no vol dir que no poguema fer algun apunt d’esports o futbolístic, però evidentment amb menys freqüència.

Espero que entengueu la decisió. Si teniu algun dubte, suggerència o queixa, deixeu un comentari o obriu un nou tema al fòrum.

Gràcies per la comprensió.

El Barça no va donar cap opció a la sorpresa i es va proclamar campió d’una de les lligues més igualades dels últims anys. Els blaugrana depenien d’ells mateixos i no van fallar davant el Valladolid en un Camp Nou ple a vessar. El Barça va començar massa nerviós i no va poder respirar tranquil fins al minut 27, quan un gol afortunat de Luis Prieto en pròpia porta va encarrilar el camí cap al títol. Pedro, en el 31, va fer el segon després d’una gran jugada de Leo Messi, resultat amb el qual es va arribar al descans. En la represa, Messi, amb dues dianes, va arrodonir la festa i el Barça va sumar un plàcid triomf que val una Lliga, la vintena de la història del club blaugrana.

La festa en un Camp Nou ple a vessar va ser completa. La jornada va començar amb l’homenatge als campions de l’Eurolliga, que van oferir la corona europea a l’afició, i va culminar amb la consecució del títol de Lliga. Guardiola va repetir el mateix onze titular de Sevilla amb l’únic canvi obligat de Touré pel sancionat Xavi. El Barça va començar excessivament nerviós i el Valladolid va estar a punt d’avançar-se en el marcador. Valdés va fallar un refús i Puyol, sota els pals, va evitar el gol de Manucho.

Una nova indecisió del porter blaugrana va tornar a provocar el nerviosisme a la graderia i Guardiola va haver de sortir de la banqueta per esperonar els seus homes. Després d’un inici titubejant, el Barça va començar a tenir el control del partit i va arribar amb perill sobre la porteria de Jacobo. Keita, Touré, Bojan i Messi van avisar fins que, en el minut 27, una jugada afortunada va posar coll avall el títol. Pedro va fer una centrada i Luis Prieto va desviar la pilota al fons de la seva pròpia porteria.

Oberta la llauna, el Barça va encarrilar la victòria amb el segon només quatre minuts després. Gran jugada individual de Messi i Pedro aprofita l’assistència de l’argentí per fer el segon. Amb la feina feta abans del descans, el Camp Nou va començar a celebrar el títol en una festa rodona.

Messi culmina la golejada i iguala els 34 gols de Ronaldo

En la represa, el Barça va controlar la situació en tot moment, no va haver de patir gens davant un Valladolid condemnat al descens i Messi va a

rrodonir la tarda amb dos gols més, i va igualar així el rècord golejador de la Lliga amb els 34 que va establir el brasiler Ronaldo la temporada 1996-1997 amb Bobby Robson a la banqueta blaugrana.

En un final més que plàcid, amb el xiulet final es va desfermar l’eufòria sobre la gespa del Camp Nou per celebrar la consecució de la millor Lliga de la història. El Barça va acaba

r amb un total de 99 punts, rècord absolut de la història de la competició, després d’un apassionant frec a frec amb el Reial Madrid, i va sumar el vintè títol del seu palmarès, el segon de forma consecutiva amb Guardiola a la banqueta i l’últim de Joan Laporta, que tanca el seu mandat a la presidència amb un nou èxit. En definitiva, una jornada rodona per al barcelonisme.

Us deixem amb algunes imatges (cliqueu a sobre per engrandir-les):

No va poder ser. El Barça va guanyar l’Inter per 1-0 en la tornada de les semifinals de la Lliga de Campions, però el 3-1 de l’anada classifica els italians per a la final del Bernabéu. La màgia del Camp Nou no va fallar, l’equip va donar la cara i va vèncer gràcies a una diana de Piqué, però no sempre guanyen els millors. Els de Mourinho es van sentir còmodes deixant-se dominar i plantant una muralla davant la seva àrea que al Barça li va costar superar. I això que l’Inter va jugar més de 60 minuts amb deu homes per una acció estúpida de Motta, que es va fer expulsar. L’afició del Barça ha d’estar orgullosa, perquè, tot i l’eliminació, aquest equip de Guardiola va ser fidel al seu segell i va caure amb el cap ben alt.

 

Aquesta vegada Mourinho no havia sorprès en la seva aposta tàctica i havia repetit els jugadors i el dibuix amb què l’Inter va guanyar a l’anada. Però el portuguès es va guardar un cop de teatre final deu minuts abans del xiulet inicial. Chivu va escalfar tot sol sobre el terreny de joc i Mou li va donar sobre la gespa les últimes indicacions sota una esbroncada monumental del Camp Nou. Finalment, el romanès va ser titular en substitució de Pandev, aparentment lesionat durant l’escalfament previ. Qui va innovar va ser Guardiola, que va fer sortir Milito i Touré a l’equip titular i va canviar l’esquema habitual per un ofensiu 3-4-3.

Un mosaic impressionant i un ambient eixordador van posar la por al cos a l’Inter en els compassos inicials del partit. El Barça va sortir decidit, però sense presses, sense angoixa. Fruit d’aquest domini va arribar una ocasió matinera de Pedro, en el minut 2, que va xutar massa creuat. Els de Guardiola dominaven el partit i els italians esperaven la seva oportunitat ben posicionats en defensa, amb nou futbolistes que formaven una muralla davant Julio César i amb Diego Milito, que era un illot solitari en atac. Al Barça li costava crear ocasions i va ser novament Pedro, en el 23, qui va xutar amb perill rematant de primera una centrada d’Alves.

Expulsió de Motta

Però la jugada clau del primer temps va arribar en el minut 28. Motta, el bocamoll que va escalfar la prèvia dient que els jugadors del Barça es llançaven a la piscina, va treure el colze a passejar i va impactar a la cara de Busquets. Cert és que el català hi va posar més pa que formatge, però l’àrbitre De Bleeckere no ho va dubtar i va mostrar la vermella a Motta. Aleshores l’italobrasiler va recriminar l’acció del de Badia agafant-lo pel coll i es va originar una picabaralla sobre el terreny de joc. També a les banquetes, Pinto, pel bàndol culer, i Figo, per l’interista, com a actors principals. I què va fer Mourinho? Primer va dir alguna cosa a cau d’orella a Guardiola i després va aplaudir amb ironia el públic del Camp Nou, com dient “ja està, ja ho heu aconseguit”.

L’expulsió de Motta va acabar de desnivellar el partit. El Barça es va bolcar en atac i va generar, més per insistència que no per bon joc, tres bones ocasions abans del descans. Messi va fer lluir Julio César en el 33, Ibra va desaprofitar una bona posició dins l’àrea en el 38 i novament el suec va xutar desviat una falta des de 25 metres en el minut 44. L’Inter no va aparèixer en atac, tot i que va veure dues grogues més (a Julio César per perdre temps i a Chivu per una entrada sobre Messi).

Guardiola esgota els canvis

Guardiola va moure peça al descans i va fer entrar Maxwell en el lloc de Messi per donar més profunditat a la banda esquerra de l’atac. Però el Barça continuava sense trobar forats i s’estavellava cada vegada al mur que capitanejaven Samuel i Lucio, que van estar extraordinaris en defensa. Veient el panorama, Guardiola va decidir no esperar més i, amb 30 minuts encara per jugar, va esgotar els canvis. Bojan i Jeffren van substituir Busquets i un desencertat Ibrahimovic.

Gol de Piqué per a l’esperança

L’Inter se sent còmode en aquestes situacions: tancat a l’àrea i deixant-se dominar. El Barça no trobava la clau per obrir la porta. Quan faltaven deu minuts pel final, Bojan va fregar el gol amb un cop de cap que va llepar el pal. Tot semblava dat i beneït, però aleshores va arribar l’esperança. En el 83, Piqué, en posició dubtosa de fora de joc, va rebre dins l’àrea, va girar sobre ell mateix i va deixar estès el porter Julio César i va marcar a porteria buida. Deliri al camp Nou, l’”obsessió” de ser a Madrid es tornava a veure possible. El Barça va posar setge a la porteria interista i Xavi i Messi van fer intervenir Julio César, però el gol salvador no va arribar.

Mourinho no sap guanyar

Mourinho encara es guardava un últim acte de provocació. Quan l’àrbitre va xiular el final del matx, va sortir corrent com un esverat per saludar l’afició de l’Inter i només la intervenció de Valdés va evitar mals pitjors.

El Barça haurà d’apel·lar a la màgia del Camp Nou si vol jugar la final de la Lliga de Campions. L’equip de Guardiola va perdre 3-1 al camp de l’Inter en l’anada de les semifinals i tocarà remuntar en una tornada que es perdrà Puyol, per sanció. Sneijder, Maicon i Diego Milito, en posició de fora de joc, van capgirar el gol inicial de Pedro. Els de Mourinho van plantejar un partit molt intel·ligent i van treure petroli de les febleses del Barça. Cada pilota que perdia l’equip català es convertia en una ocasió de gol interista.

 

Mourinho i Guardiola van situar tres davanters en les seves alineacions amb la intenció d’anar a buscar el partit. El Barça volia tenir la pilota i l’Inter buscava un joc directe letal. Eto’o i, sobretot, Diego Milito van fer anar de corcoll la defensa blaugrana. La sort per als de Guardiola va ser que, en l’única rematada de la primera meitat, Pedro va convertir en gol una gran jugada per la banda de Maxwell. Malgrat tenir el marcador a favor, el Barça no va estar mai còmode ni va tenir el control. Milito va donar un altre avís sol davant de Valdés.

Empata Sneijder i Maicon fa el 2-1

Al cap de mitja hora de partit, una mala acció defensiva de Dani Alves, que va estar tot el partit molt desencertat, la va aprofitar Sneijder per marcar el gol de la igualada. El Barça va sortir adormit en la segona meitat. Només començar, una bona jugada de Milito la va convertir en el 2 a 1 el lateral Maicon, que va estar molt més ràpid i llest que Keita. A més del resultat també va ser una mala notícia la targeta groga que va veure Puyol, que es perdrà el partit de tornada. Messi va fer un partit molt gris. En una de les poques ocasions que va aparèixer Júlio César va desfer el perill. El porter brasiler de l’Inter va fer alguna intervenció de molt mèrit. Com una en un cop de cap a boca de canó de Busquets.

Premi al partidàs de Milito

Milito va trobar el premi a un partit extraordinari. Centrada d’Eto’o, toca de cap Sneijder i Milito fregant el fora de joc fa el tercer quan només s’havia jugat un quart d’hora de la segona meitat. Immediatament, Guardiola va substituir Ibrahimovic per Abidal i Piqué va passar a jugar pràcticament de davanter centre. L’àrbitre portuguès Olegario Benquerença no va ajudar gens el Barça. Entrada dins l’àrea de Sneijder a Alves, castigada amb targeta groga per al lateral del Barça.

Setge blaugrana sense èxit

El Barça va tancar l’Inter en els últims minuts a la seva àrea, però amb ocasions poc clares. Pedro va buscar el gol impossible de xilena. L’últim dia que l’Inter va passar pel Camp Nou hi va perdre per dos a zero, resultat que portaria a Madrid el Barça.

El propi club ha creat un spot per la remuntada:

Finalment, us deixem amb un encoratjador audio de Rac1 (gràcies a l’usuari Serra):

El Barça es topa amb un Espanyol incombustible

Cornellà-el Prat ha estat aquest dissabte el contrincant incombustible davant el qual s’ha estavellat el FC Barcelona en un derbi fluix en futbol però majúscul quant a tensió, nervis i rivalitat.

Perquè ha estat el nou estadi blanc-i-blau, incondicional en el suport al seu equip, qui ha empès l’Espanyol a una exhibició i un desplegament físic extraordinaris. Ha estat precisament aquest esforç titànic, aquest esperit, el factor que ha evitat que aquest dissabte el Barça fos capaç de fer el seu futbol. Els homes de Pochettino han treballat com mai abans aquesta temporada i la seva recompensa ha estat celebrar l’empat a zero final com si d’una victòria es tractés. Això diu molt de la importància amb la qual ha afrontat el derbi el conjunt blanc-i-blau.

La primera part ha estat marcada per la pressió incessant dels locals. L’Espanyol ha estat un equip bregador, enfortit per la presència de Forlín i Baena al doble pivot. Poc importava que els blanc-i-blaus no aprofitessin les constants pèrdues de pilota del Barça per tancar els blaugranes a la seva àrea ja que la prioritat dels de Pochettino era neutralitzar el joc de creació dels culers, i se n’han sortit amb èxit.

El Barça, imprecís, ha comès molts errors en la circulació de la pilota i ha estat incapaç d’arribar amb perill a la porteria de Kameni més enllà d’un xut innocent de Maxwell -de nou en l’extrem- a les acaballes dels primers 45 minuts. Els de Guardiola no han sabut superar l’agressivitat blanc-i-blava i, a més, han vist com l’Espanyol acariciava el gol en l’últim terç del primer temps gràcies a dues aproximacions de Baena i, sobretot, a una rematada d’Osvaldo que Valdés i el pal han evitat que acabés al fons de la xarxa.

Clica a l’imatge per agrandar-la.

L’Espanyol no s’esgota

Lluny de pagar tant d’esforç físic, l’Espanyol ha mantingut aquest elevat nivell d’intensitat i el Barça ha tornat a ser incapaç de trenar jugades, mantenir la possessió i gaudir d’oportunitats clares. Als de Pochettino, malgrat tot, els ha faltat frescor en els darrers metres i tampoc han posat Valdés contra les cordes.

De mica en mica, però, el Barça ha après a conservar més la pilota amb Xavi de nou al doble pivot. I just quan semblava que els blaugranes tenien el partit més controlat, Alves ha vist la segona groga en tallar amb falta una contra de Callejón. Faltava mitja hora per a la fi del partit i, incomprensiblement, el Barça els ha afrontat fent-los coincidir amb el seu millor futbol. Els culers han tingut més la possessió, però no encert ni tampoc lucidesa en l’aspecte ofensiu.

A mesura que s’acostava el final de l’enfrontament, l’Espanyol ha semblat conformar-se amb l’empat i el Barça ja ha fet prou d’encarar els darrers minuts amb orgull i valentia, defensant el resultat.

Amb l’empat, el Barça s’ha deixat dos punts a Cornellà-el Prat però, faci el que faci diumenge el Madrid, continuarà de líder. I dimecres espera l’Inter en l’anada de les semifinals de la Champions. L’Espanyol, per la seva part, manté Cornellà-el Prat com un autèntic fortí, on no perd des del passat desembre.

Nota: donada la baixa activitat dels usuaris, només analitzaré el partits més trascendentals del Barça.