Anton Benet Curiositats, música, jocs i esports

Avui us mostrem aquesta curiosa imatge. Almenys no només els usuaris tenen problemes!

(4 votes, average: 4.00 out of 5)

 Loading ...

Hola a tots!

Bé, avui us parlarem de la ja famosa pulsera Power Balance. La pregunta que tothom es fa és: funciona? Nosaltres creiem que no. I tenim els nostres arguments…

Perquè, realment, què és una power balance? Doncs és una pulsera feta de PET (el plàstic de tota la vida), tot i que la solen vendre dient que està feta de MYLAR, que és el nom que se li dóna a EEUU i al Regne Unit, perquè així et pensis que està feta d’un material semblant a la Kriptonita. Però no, és plàstic i del barat. L’argument de la pulsera és l’holograma que està al centre i que segons la web dels creadors, està creat amb una freqüència benificiosa procedent de materials naturals coneguts. Aquesta freqüència passa al teu cos, restaurant l’equilibri electromagnètic.

I què passa quan et poses la pulsera? Doncs bàsicament que et converteixes en un superhome: segons els venedors, la pulsera millora la força i l’energia, la resistència, el temps de recuperació, la flexibilitat, la concentració i al mateix temps redueix l’estrès, la fatiga i les lesions.

Però també augmenta la teva estupidesa, perquè dir que per què portes un h

olograma al canell i que això et converteix en una espècie de Batman es com suposar que l’holograma de la VISA que té un ocell, et farà volar.

Un dels principals motius perquè aquestes pulseres hagin tingut tant d’èxit és que la porten molts famosos com Steve Nash, Shaquille O’neal o Jarno Trulli o presentadors de televisió com Pablo Motos o concursants de Gran Hermano.

Però l’assumpte encara va més enllà. I és que les autoritats sanitàries han afirmat que la pulsera pot tenir efectes contrapruduents en la salut. De fet, FACUA (Consumidors en Acció) ja ha denunciat a l’empresa per atribuir propietats pseudomiraculoses al seu producte, violant així el Real Decret 1.907/1996 del 2 d’agost sobre la publicitat. Això és perquè l’empresa ha fet publicitat donant testimonis de personatges famosos, i fins i tot a la tenda on-line apareixen unes declaracions d’un presumpte comprador que afirma que la seva mare, que pateix d’artosis, ja no necessita les crosses i coixeja molt menys.

La pulsera és utilitzada per esportistes i personatges famosos

El que més em molesta de tot això és l’utilizació de la pseudociència per vendre, per fer negoci. Que de sobte a algú se li acudeixi ajuntar les paraules ‘electromagnetisme’, ‘freqüència’, ‘ressonància’ i ‘cèl·lula’, les associï a un producte i comenci a vendre’n com a  xurros, és un símptoma greu de què alguna cosa passa i de què potser comprem les coses sense pensar, per allò de ’si és tan científic, alguna cosa bona tindrà, no?’.

(4 votes, average: 5.00 out of 5)

 Loading ...

Aquests dos joves chinesos estudien a una escola de interpretació i un dia se’ls va acudir interpretar cançons del famosos grups de música com els Backstreet boys, The Black Eyed Peas… Ells es van donar a conèixer parodiant una gran quantitat de grups i van adquirir una gran popularitat gracies al seu sentit de l’humor a l’hora de interpretar les cançons. A més una de les moltes curiositats d’aquest grup tan particular és que al fons de tots el videos podreu veure un tercer jove mirant un ordinador.

Aquí us deixo tres videos d’aquests tres personatges:

(6 votes, average: 4.17 out of 5)

 Loading ...

1. “Doraemon és un somni del Nobita” (la llegenda urbana sobre Doraemon més coneguda de totes). [Important: Aquesta versió és una llegenda urbana. Amb això em refereixo que és mentida. És només un rumor que s'ha estès i que no és cert. Mai ha existit un capítol així.] Aquesta versió és molt senzilla d’explicar. En l’últim episodi se’ns mostra a Nobita tal com és en realitat: un nen amb càncer (en altres versions té leucèmia, autisme, sida, està en cadira de rodes o en coma) que es desperta d’un somni (o desperta del coma). Aquest somni són tots els capítols que hem vist fins a ara, les seves aventures amb Doraemon, els seus amics, Shizuka, tot era un somni d’un pobre nen sense amics. Aquesta versió del final de Doraemon també es va fer molt popular a Japó, tant, que va haver-hi qui es va manifestar davant les portes de la productora de televisió. Els creadors de la sèrie fins i tot van haver d’emetre un comunicat de premsa en el qual explicaven que aquest capítol no existia.
2. “A Doraemon se li acaben les piles” (una altra molt estesa) [Important: Aquesta versió és una llegenda urbana. Amb això em refereixo que és mentida. És només un rumor que s'ha estès i que no és cert. Mai ha existit un capítol així.]
   Mostrar resum complet (és llarg):
   Un ratolí roba (o espatlla) la bateria que alimenta a Doraemon mentre en Nobita està a l’escola. Com en altres episodis, en Nobita té algun problema a l’escola i corre a demanar-li ajuda a Doraemon, però es troba que el gat còsmic està apagat i sense possibilitat de fer-lo reviure . En Nobita es queda perplex i plora pels descosits, fins que per fi s’adóna que hi ha un artilugi deixat pel gat amb el qual pot viatjar pel temps al futur. Al futur li diuen que si li posa una pila nova a Doraemon, el gat perdria tota la seva memòria, que no recordaria cap de les seves aventures, del viscut al costat de Nobita i companyia. Nobita es nega a aquesta possibilitat. Decideix que descobriria una manera d’arreglar a Doraemon sense haver de matar la seva ànima. Així, Nobita comença a estudiar, a esforçar-se, a fer els deures. Diu a tothom que en Doraemon havia tornat al futur, però realment el mantenia guardat al seu armari a l’espera de trobar-li una cura. En Nobita estudia molt, surt del col·legi, surt de la universitat i acaba com a màxim responsable d’una companyia d’Intel·ligència Artificial. Es casa amb Shizuka i tot li anava molt bé… Però encara no troba la cura per al seu amic . Trenta anys després de sortir de la universitat, Nobita inventa un xip que emmagatzemaria les dades de la memòria del seu amic còsmic sense perill durant el canvi de bateria (hi ha altres versions que diuen que el que inventa és un nou tipus de bateria). Nobita opera a Doraemon, i en l’instant crucial… Doraemon obre els ulls… Però no diu gens. Només mira… Nobita plora perquè creu que tot havia estat en va… però, per fi, Doraemon li somriu, l’agafa de les mans i li diu: “Nobita, he esperant aquest moment durant molt temps… Felicitats!” Així, amb Nobita transformat d’un zero a l’esquerra a un gran científic feliçment casat gràcies a l’obstinació a salvar el seu amic de la infància, acaba aquesta sèrie. Doraemon viu al costat de Nobita i la seva família per la resta de les seves vides, i tots són molt feliços i mengen perdius.

La realitat és que aquestes llegendes urbanes es nodreixen totes del fet que no existeix un capítol final oficial de Doraemon. Això és el més important. Això és així perquè un dels 2 creadors de Doraemon va morir abans que decidissin un final per a la sèrie, i les persones involucrades en la sèrie van decidir no donar-li mai un final a Doraemon. Seguir desenvolupant capítols i més capítols sense fer mai un capítol final.  

Almenys, la sèrie de televisió no té capítol final, però al principi, en els començaments dels còmics (en els mangues originals), es van arribar a editar fins a 3 edicions finals: 

• En el nombre de març de 1971 de la revista Shogaku 4-nensei(*) es va publicar un primer final de Doraemon en el qual el gat explicava que els viatgers del futur com ell estaven causant molts problemes, ja que estaven modificant el temps, així que els viatges en el temps estaven sent eliminats, i per tant ell havia de tornar al futur. Doraemon s’acomiada de Nobita i torna al futur.

(*) Això es traduiria com “estudiants de 4t curs d’ensenyament primari”. 

• En el nombre de març de 1972 de la revista Shogaku 4-nensei (sí, la mateixa d’abans, era la revista en la qual es publicaven les aventures de Doraemon), Doraemon ha de tornar al futur, però sap que Nobita no li deixarà anar. Així que s’inventa que té un problema mecànic i que ha de tornar al futur per a reparar-lo, d’aquesta manera Nobita el deixarà marxar. Nobita pica a l’ham i li promet que l’esperarà fins que estigui bé. Doraemon comprèn que Nobita està ja preparat per a separar-se d’ell definitivament, així que li explica la veritat i Nobita ho comprèn i ho accepta. Doraemon torna al futur i se separa per a sempre de Nobita. Se suposa que aquest capítol final planejat pels creadors de Nobita i Doraemon estava pensat per ser el final de la sèrie de TV, ja que en aquells dies els seus creadors estaven massa ocupats amb altres creacions i els ratings televisius tampoc eren excessivament bons. No obstant això, finalment Doraemon va tornar en el següent nombre de la revista.

Aquests 2 finals es van crear perquè en certa forma s’entenia que els nens anaven creixent, i que no podien deixar als seus personatges més estimats enrere sense donar-los un final adequat. 

• El tercer final va aparèixer a l’any següent en la mateixa revista (març de 1973).  En aquest últim episodi, Nobita torna a casa plorant com sempre perquè Gegant l’ha pegat. Doraemon li explica que ha de tornar al futur. Nobita intenta que Doraemon es quedi al seu costat, però després de parlar-ho amb el gat i amb els seus pares, per fi deixa a un costat els seus capritxos i accepta la marxa del seu amic. Ambdós donen un últim passeig pel parc. En un moment donat, Nobita està sol i es torna a trobar amb Gegant. Es torna a barallar amb ell, però Nobita aquesta vegada no es rendeix fàcilment, lluita i lluita contra Gegant, perquè sap que és el que Doraemon voldria que fes. Finalment, Gegant li deixa guanyar la baralla però Nobita queda fet miques. Doraemon el recull i el duu a casa. Una vegada a casa, Nobita dorm tranquil·lament quan Doraemon, després de pensar-s’ho un mica, torna al futur i el deixa descansar tranquil·lament.

(5 votes, average: 4.20 out of 5)

 Loading ...

Després d’utilitzar pols de la Lluna i òxid del Titanic, el rellotger suís Yvan Arpa ha incorporat excrements de dinosaure en l’últim model dels seus rellotges.

“He decidit anar encara més lluny i utilitzar el material prohibit, el “copròlit”, un terme utilitzat en paleontologia per designar els excrements fossilitzats”, va relatar a AFP el fundador de la societat fabricant de rellotges Artya al marge del saló Baselworld, que es desenvolupa fins el 25 de març a Basilea (nord de Suïssa).

“Feliçment, el color a l’interior és magnífic i té 100 milions d’anys, és l’antimatèria” per excel.lència, va afegir Yvan Arpa, un matemàtic la societat del qual té la seu a Vésenaz, prop de Ginebra.

La matèria fecal fossilitzada, provinent d’un dinosaure herbívor d’una espècie que no ha pogut ser determinada, serveix de fons blanc nacrat, amb venes grises i taronges, sobre el qual destaquen dues agulles negres.

El dissenyador Arpa mostra el rellotge d'excrements de dinosaure.

Cada exemplar, venut en 12.000 francs suïssos (11.200 dòlars), és “únic” i sobretot certificat, va insistir Arpa, que va assegurar que hi ha un petit mercat de fòssils de dinosaure.

“La gent treballa amb or i plata … a mi m’agrada transformar la matèria no noble en matèria noble”, va explicar el fabricant, que ja s’havia distingit quan va ser el primer que va crear un rellotge d’un valor de 300.000 francs suïssos ( $ 282.905) que no indicava l’hora i només si era de dia o de nit.

Yvan Arpa presumeix d’estar “molt a prop de l’art contemporani”. “És un enfocament que no és en absolut l’utilitzat per la indústria de la rellotgeria”, va estimar.

Reivindicant la “part fosca de la rellotgeria”, en la seva última col·lecció , el creador, de 45 anys, presenta també marcs de rellotges tractats mitjançant “llamps”, és a dir descàrregues elèctriques que poden anar fins al milió de volts.

Yvan Arpa, que diu que vol “pensar de manera diferent”, desconstruir el món tradicional de la rellotgeria, no és l’únic a la recerca d’originalitat. El seu col lega Jean-Marie Schaller també va pensar en els dinosaures aquest any.

La seva marca Louis Monet, establerta a Saint-Blaise (oest de Suïssa), va concebre un model de rellotge a base de fragments d’ossos d’un dinosaure herbívor que hauria viscut fa 150 milions d’anys al nord-oest del continent americà.

Acompanyat d’un certificat que autentifica l’origen de l’os que forma el fons vermell-gris granulós, el rellotge és venut a 310.000 francs suïssos (292.113 dòlars).

Contràriament al de Yvan Arpa, el rellotge de Schaller té tot el que posseeix un tradicional rellotge suís de luxe: està equipat amb el famós remolí -un mecanisme complex que permet lluitar contra les efectes de la gravetat que acaba desajustant el sistema- així com amb un marc incrustat de diamants.

“La nostra idea era combinar l’art de la rellotgeria amb materials especials”, va explicar Jean-Marie Schaller a AFP.

En el passat, ja havia incorporat en els seus rellotges meteorit provinent del planeta Mart i del meteorit batejat ‘Pedra Rosetta’ ja que és la més antiga del sistema solar descoberta fins ara i amb 4.560 milions d’anys.

“Ja utilitzem meteorits per crear una sèrie que permeti viatjar per l’espai i ara volem fer el mateix per donar la impressió de viatjar a través del temps”, va afirmar el rellotger suís.

(3 votes, average: 2.33 out of 5)

 Loading ...